BLOC 1: Teories i models de la comunicació interpersonal i social
La comunicació és un procés en què intervenen diversos elements: emissor, missatge, receptor, codi, canal, context i soroll (tot allò que interfereix en la comprensió). L’objectiu condiciona la manera com es construeix el missatge, ja que no és el mateix informar que persuadir o recordar. La teoria de la comunicació de Paul Watzlawick (Escola de Palo Alto) destaca que és impossible no comunicar-se, perquè fins i tot el silenci o els gestos transmeten informació. També diferencia entre la part verbal i la no verbal, i explica que tota comunicació té un contingut i una relació. Les interaccions poden ser simètriques (mateix nivell d’informació) o complementàries (profe–alumne). Si algun d’aquests elements falla, poden aparèixer malentesos, fet especialment rellevant en educació social. La comunicació està profundament marcada pel context cultural i és un procés d’interacció constant on emissors i receptors influeixen mútuament. A més, compleix funcions diverses: transmetre informació, expressar emocions, regular conductes, establir vincles i construir identitats. Històricament, la comunicació ha evolucionat des de formes primitives basades en gestos, sons i símbols visuals fins a sistemes d’escriptura cada vegada més complexos. A la prehistòria, els humans es comunicaven mitjançant grunyits, pintures i senyals. Amb el neolític i les primeres civilitzacions, l’escriptura va sorgir com a resposta a necessitats religioses, comercials i administratives, donant pas a sistemes gràfics com els jeroglífics egipcis o l’escriptura cuneïforme. Amb l’aparició de nous materials (papir, pergamí) i mitjans com missatgers, fum o instruments sonors, la comunicació es va expandir geogràficament. A Grècia i Roma, la retòrica, els símbols comercials i fins i tot formes de “xarxes socials” preindustrials mostraven la importància creixent de compartir informació. A l’Edat Mitjana, el coneixement quedava concentrat als monestirs, on els llibres es copiaven a mà en pergamins costosos i elaborats. L’arribada de la impremta al segle XV va transformar completament aquest model, permetent difondre el saber i impulsant moviments com l’humanisme, gràcies al fet que els llibres es van abaratir i massificar. Ja al segle XX, la irrupció d’Internet va suposar un nou canvi radical: la informació es va descentralitzar i milions de persones van començar a compartir continguts sense intermediaris. Això va transformar els moviments socials, facilitant la coordinació, la protesta i el compromís col·lectiu. Aquest context també planteja preguntes sobre el poder de les plataformes digitals i els límits de la llibertat, com recorda la paradoxa de la tolerància de Popper. En comunicació actual, és essencial definir bé el target, el posicionament i els objectius. Aquests han de ser SMART (mesurables, assolibles, acotats en el temps, etc.) i poden tenir funcions informatives, persuasives o recordatòries. També és important distingir entre comunicació social i mercantil, ja que cadascuna busca impactes diferents.← Tornar a Classes