BLOC 2. Eixos transversals de la comunicació interpersonal i social
El sentit de l’humor i la comunicació no verbal són elements essencials en la comunicació social i educativa, ja que influeixen directament en la qualitat de les relacions i en l’eficàcia de la intervenció. El sentit de l’humor permet crear vincles emocionals, reduir l’estrès i generar un ambient positiu i de confiança. A més, afavoreix la creativitat, la motivació i la retenció de la informació. Autors com Freud, Bergson, McGhee i Rod A. Martin han destacat el valor psicològic, social i educatiu de l’humor. En la pràctica educativa, es pot utilitzar mitjançant anècdotes, jocs de paraules, humor visual i un clima relaxat, sempre amb sensibilitat cultural i evitant l’humor negatiu o ofensiu. La comunicació no verbal fa referència a la transmissió d’informació sense paraules, a través d’expressions facials, gestos, postura corporal, mirada, to de veu, proxèmia i altres senyals visuals i vocals. Diversos estudis indiquen que una gran part del significat emocional d’un missatge es transmet de manera no verbal. Autors com Darwin, Ekman, Hall i Mehrabian han contribuït a comprendre el caràcter universal d’algunes expressions, la importància de l’espai personal i el pes del llenguatge corporal i del to de veu en la comunicació. En l’àmbit de l’educació social, la comunicació no verbal és clau per interpretar emocions, detectar incomoditats o situacions de patiment i construir relacions basades en la confiança i l’empatia. La coherència entre el que es diu i com es diu reforça l’autenticitat del/de la professional i millora l’eficàcia de la intervenció. Tant l’humor com la comunicació no verbal, utilitzats de manera conscient, respectuosa i adaptada al context cultural, contribueixen a crear entorns educatius més humans, segurs i inclusius.← Tornar a Classes