CIBERABÚS
El ciberabús i el ciberassetjament són formes de violència digital que inclouen difusió de continguts sense consentiment, suplantació d’identitat o assetjament a través de xarxes i plataformes digitals. A diferència de l’assetjament tradicional, no té límits de temps ni espai, pot ser anònim i arribar a un gran públic, fent que el seu impacte sigui immediat i expansiu. Les implicacions comunicatives mostren una deshumanització del diàleg: disminueix l’empatia, desapareix la comunicació no verbal i es genera violència unilateral, amb l’objectiu de perjudicar a la víctima sense necessitat de resposta. Les implicacions educatives reclamen promoure una educació digital inclusiva, crítica i segura, prevenir el ciberassetjament i oferir acompanyament tant a víctimes com a agressors per gestionar emocions i conductes. En l’àmbit ecosocial, reflecteix desigualtats estructurals de gènere, ètnia, capacitat o orientació sexual i evidencia la concentració del poder digital i l’impacte tecnològic en la sostenibilitat. Els principals reptes són combatre l’anonimat i la impunitat, desenvolupar educació digital integral, construir entorns segurs i oferir suport psicològic adequat. Les oportunitats inclouen utilitzar les xarxes com a espais de suport i expressió positiva, promoure projectes educatius i generar comunitats digitals respectuoses. Aquest tema està vinculat als ODS 4, 5, 10 i 16, ja que contribueix a una educació de qualitat i inclusiva, promou la igualtat de gènere, protegeix col·lectius vulnerables i fomenta societats pacífiques i segures. Casos reals, com els de Brian Giner i la Júlia, evidencien les conseqüències psicològiques i socials del ciberassetjament i la necessitat de protocols efectius, suport emocional i prevenció. El ciberassetjament és, per tant, un fenomen transversal que exigeix una mirada integral, combinant sensibilització, educació, acompanyament i responsabilitat digital per construir un espai virtual inclusiu i segur.← Tornar a Societat Digital